Ha de ser una societat feliç en la qual els homes són governats racionalment, porten una vida d'oci i d'abundància i actuen com a subjectes altament morals i alhora feliços.
Tota utopia ha de complir els següents requisits:
- Funció heurística: que converteix la utopia en una mena de hipòtesi de recerca. Una utopia és un camí envers el demà millor que cal aprofundir.
- Funció crítica: envers la situació social existent. Tota utopia parteix de la idea de què el present és intolerable i el demà serà millor.
- Funció pràctica: la utopia incita a l'acció i en certa manera prefigura el demà.
La utopia compleix tres funcions:
- Utopies de la felicitat tranquil·la de Moro a la Revolució francesa.
- Utopies dinàmiques socialistes que ocupen la major part del segle XIX.
- Eupsikies, utopies psicològiques i filosòfiques del segle XX.
Segons Frank E. Manuel les utopies es divideixen en tres etapes:
La primera raó per la qual sempre fracassen les Utopies és perquè la utopia limita la llibertat.
La segona raó és que les utopies avui siguin ja impensables perquè gràcies a la tecnologia hom pot aconseguir tot el que desitgi.
La tercera raó és que les utopies s'han d'aplicar d'una manera íntegra i intolerant i
això en una societat liberal era insuportable.
I finalment la utopia és, tot i que sovint ho negui, un món religiós: hi ha alguna cosa de sagrat, exigeix una ortodòxia que només existeix al món dels núvols, però no en la realitat.
Sempre ens hem preguntat, per què fracassen les utopies:
Exemples de utopia
- Els indis tupís-guaranís4 de l’Amazònia havien fet migracions a la selva buscant la ywy mara ey: "la Terra sense Mal", un indret mític en què es podrien deslliurar de tots els mals.
- La ciutat mítica himàlaia de Sanghri-la és la ciutat de l’eterna joventut i de la saviesa, però no de l’abolició del mal.
- L’Edat d’or (durant Plató) és el temps en què els homes eren feliços perquè els governaven directament els déus.
Un altre tipus de utopia, les utopies agràries
Les utopies agràries són contes populars sobre el gran dia i, com és senzill de veure, en general giren al voltant del tema de l’alimentació, és tracta d’un món al revés que es una pura expressió de desigs però que no té una significació política, més enllà d’una expressió de protesta de caire humorístic.
Tot seguit un exemple de utopia agrària, una cançó de Soler i Amigó:
Una terra diu que hi ha que n’és molt bonica terra,
Que als que treballen assoten i als que jeuen passen renda.
Aquesta terra tan bona, la Gandòfia l’anomenen.
Les pedres són de bon sucre, la fusta n’és de canyella,
Les parets són de pinyons i les escales d’ametlla.
Perquè no saben fer teules, de torrons fan les teulades,
Perquè no tenen ciment, fan servir la melmelada.
Els carrers de cotó fluix, perquè ningú hi ensopegui
I les fonts que hi ha per ‘llí no ragen més que mistela.
A tots els voltants del poble hi ha arbres que fan moneda;
El diner per allí es perd perquè ningú l’arreplega.
A les fleques i als hostals amb sense pagar s’hi menja
I al que s’empenya a pagar el condemnen a galeres.
Recerca
En aquesta pàgina podreu llegir qualsevol tema relacionat amb la utopia, però sempre des d'un punt de vista filosòfic.